M’ha sorprès trobar-me un altre quadre d’Edvard Munch en els diaris. En concret en l’edició de “El Pais” del 10-11-2006, en aquest cas degut a un altre tipus de robatori, una altra víctima de l’expoli nazi.
La història que hi ha radera d’aquest quadre és interessant i l’ajunta amb la dona de Gustav Mahler (Alma), en un periode de l’història d’Europa on les idees i els idealismes van esdevenir protagonistes en bé i en mal.
Per altra banda és agradable veure art al meu entendre de qualitat en els mitjans, en una època on sembla que s’ha perdut el senderi i el bon gust, deixant pas a la destrucció de la riquesa d’idees i de la bellesa i al nihilisme. Si voleu gaudir una mica més d’art que t’omple l’ànima podeu visitar aquesta web sobre una gal.leria d’art itinerant al nord d’europa. M’agrada especialment una de les seccions “Landscapes of mind” (paissatges de la ment).
Veient aquests quadres m’ha recordat un dels grans pintors catalans del segle XX moltes vegades oblidat, segurament per la seva coherència i per la fidelitat a les seves idees. Em refereixo a Ramon Calsina. Si no el coneixeu, podeu adquirir un fantàstic llibre de la seva vida i obra (més detalls en aquesta web).
Quantes vegades marxem a mil quilòmetres de la nostra terra sense valorar tot allò que tenim i que sóm.
