Bé, aquesta setmana la he tingut molt complicada i fins avui no he tingut temps per fer una entrada al blog. La veritat és que curiosament es produeix un efecte que no havia previst. I és que quan escrius una cosa, del tema que sigui, però si és un tema complexe encara més, la tens sempre al cap i vas reflexionant, dia a dia sobre allò que has opinat i a la vegada valorant altres opinions sobre el tema. Doncs mireu, sincerament, em sembla perfecte.
Aquesta introducció em serveix per comentar un fet que considero important i és el resultat de la cimera del clima que s’estava produint a Nairobi. Després d’estires i arronses sembla que s’ha acordat revisar el 2008 el protocol de Kyoto. Primer de tot podem fer algunes anotacions sobre aquest protocol, del que sempre sentim parlar i no som conscients d’alguns punts importants:
- està en vigor des del 16 de febrer del 2005 i es proposava reduir les emissions de CO2(diòxid de carboni, causant de l’efecte hivernacle) en un 5,2% sobre les emissions de 1990.
- Pot semblar poc però representa un 29% del que es podria esperar l’any 2010 sense el protocol.
- L’efecte hivernacle es produeix de forma natural per gasos com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el metà i l’ozó.
- El problema és que l’acció de l’home a incrementat aquest efecte i el principal gas acusant d’això és el diòxid de carboni, encara que no es pot subestimar el metà o l’òxid nitrós.
- Entre les causes destaquen les centrals energètiques, processos industrials, el transport…
- va ser ratificat per 166 països, encara que aquests es divideixen en dos grups: els països desenvolupats, els quals estan “obligats” a reduir les emissions i els països en vies de desenvolupament que no ho estan.
- aquests països representen el 61.6% de les emissions. Els que queden fora són importants (Estats Units o Austràlia). També és important saber que la Xina i la Índia estan en el segon grup, tot i la gran població que suposen i que el primer aviat serà el campió de les emissions per davant dels Estats Units sinó canvien.
- Un altre punt important és el mercat de drets d’emissió, que permet als països desenvolupats pagar per emetre i als no desenvolupats millorar les seves emissions per poder vendre drets d’emissió. En canvi a la realitat es un punt complexe.
La conclusió a Nairobi és aconseguir el 20050 la reducció del 50% de les emissions respecte els nivells del 2000. També s’ha acordat tenir informes científics mes acurats per poder pendre decisions.
Bé qualsevol avenç és importantíssim, però s’ha d’esperar que cada vegada els paisos que incompleixin o no ratifiquin el protocol cada vegada quedaran més en evidència. Per altra banda cal confiar en una cada vegada més inversió i recerca en fonts d’energia realment alternatives. Serà l’hidrògen una d’elles. Ja ho veurem.
